Salvador Juanpere: D’artistes, eines i territori…

El Castell de Vila-Seca acull, de la mà de la Fundació Vila Casas, l’exposició Salvador Juanpere – D’artistes, eines i territori... Una proposta per veure per primer cop a Vila-seca un conjunt d’obres pertanyents a diferents períodes i concepcions formals de l’escultor Salvador Juanpere.

L’exposició està dividida en tres àmbits que constitueixen un recorregut per la consciència de Salvador Juanpere com a artista que dialoga amb el passat i amb la pròpia pràctica de l’escultor per provar de respondre a la contemporaneïtat artística dels nostres temps.

En el primer espai titulat (LLAVOR)AR, hi trobem obres que ens fan palesa l’estreta relació de la naturalesa que l’artista ha vist des de petit i tota la dimensió artística que ha heretat de la tradició i que l’ha modelat com a escultor.

L’honestedat i la intimitat amb què aborda les seves creacions i les reflexions sobre el que és la feina de l’artista se’ns fa igual d’evident aquí que en el bloc següent titulat F(EINA). En aquest segon espai, la feina de l’escultor i l’horitzó de possibilitats d’una obra esdevenen el centre. El procés és, doncs, l’obra final.

La pràctica artística és, doncs, una feina manual i intel·lectual alhora. En el tercer i últim espai, ES(CULTURA), les obres exemplifiquen aquestes dues dimensions. Juanpere recupera, un cop més, els mestres del passat i dialoga amb les seves obres marcant-les amb text.

Us convidem, doncs, a descobrir el treball d’aquest creador que dota de forma, sentit i estètica el món que ens comprèn per, potser, apropar-nos a les deïtats mitjançant un conjunt d’obres pertanyents a diferents períodes i concepcions formals que, instal·lats en els replecs del temps, dibuixen un singular recorregut, que va des dels orígens fins a la feina dels dies al taller i els treballs dels creadors als quals ha admirat Salvador Juanpere, tota una declaració d’intencions.

SOBRE SALVADOR JUANPERE

Salvador Juanpere (Vilaplana, Tarragona, 1953) és un artista que arranca la seva trajectòria als anys vuitanta clarament influït per l’art minimalista i povera presents en obres aquí exposades com Cub (1981- 1982) o De massa unde fuit plasmatus Adam (1238) (2017), afirmava el 2008 que “Tota construcció d’una obra de creació és la celebració del viatge”. Així, la seva obra col·loca el focus en el procés de creació. Un procés que passa pel reconeixement i l’admiració pels grans mestres del passat i per la tradició artística de qui és hereu i que l’ha inspirat al llarg de la seva carrera professional. Un procés que també inclou els seus orígens tarragonins; la naturalesa característica del territori i la seva vida al taller des d’on converteix la quotidianitat més absoluta, allò que aparentment és secundari, allò que és purament funcional en la producció d’una obra, en l’obra d’art.