La terrassa permet l’entrada de llum al menjador del castell i alhora és l’espai d’accés a la torre de l’homenatge. En aquest primer pis de la torre és on antigament tenia lloc la celebració dels actes de cavalleria.
Des d’aquest espai exterior hi ha una vista esplèndida dels terrenys de la finca i es pot observar un dels tres grans finestrals neogòtics que il·luminen la part més noble de la torre, així com l’acabament de la torre a base de matacans.
Enric Fatjó i Torras
(Sabadell, 1862-Reus, 1907)
Va ser un arquitecte modernista, actiu a finals del segle XIX i començament del segle XX. Va ser arquitecte municipal de Badalona i de la Garriga. Entre les seves obres destaquen dues a la seva ciutat natal, Sabadell: la casa Taulé (1902) i la casa Turull (1904). A Barcelona va reformar la Casa de la Misericòrdia entre 1897 i 1908, on va portar a terme canvis notables.
A través de la terrassa de la planta noble del castell, hom pot veure l’accés d’escales a la primera planta de la torre de l’homenatge. En aquest espai, amb volta ogival, s’hi troba una sala mirador amb grans finestrals neogòtics plens de traceries que dominen el territori que era propietat del castell. A partir d’aquest nivell, i per mitjà d’una escala de cargol de fusta, s’accedeix a la coberta de la torre, deixant al mig un nivell en desús a mode de càmera de ventilació. La torre està culminada per una terrassa, amb una barana o coronament de matacans i una casamata a cadascuna de les quatre cantonades.
Des d’aquesta terrassa mirador, hom pot apreciar els diferents elements neogòtics de la construcció, i un espai que permet de connectar les diferents estances interiors de l’edifici amb la visió exterior del mateix.
Les façanes de l’edifici són els elements més representatius de l’arquitectura d’estil neogòtic que caracteritza la construcció. Pel que fa a la composició, les façanes del castell disposen d’una base de pedra llisa, sobre la qual s’assenta el tancament amb pedra de soldó; a la planta noble es localitza una cornisa que recorre totes les façanes; i a la zona del coronament es troba una filera de merlets.
La façana sud és la que podem anomenar façana principal. Disposa d’una gran portalada d’accés amb un arc rebaixat i al costat es troben diverses finestres.
En el nivell de la planta noble, la façana principal compta amb un gran finestral neogòtic, amb tres obertures cobertes amb arc apuntat i traceries. Aquest finestral correspon a la gran sala noble o dels vitralls i a cada costat trobem dues finestres més, amb llinda plana i traceria gòtica. La torre situada a la cantonada dreta de l’edifici disposa, a l’altura d’aquest nivell, d’un balcó amb unes mènsules molt grans. Al costat oposat, corresponent a la cantonada esquerra, s’hi troba una gran escultura d’aire medieval que representa sant Isidre, com a referència al primer comte de Sicart, Isidre de Sicart Torrents. La façana principal, a l’igual que la resta, està rematada per una fila de matacans i merlets.
La façana est de l’edifici compta amb una sèrie de finestretes amb arc apuntat a la planta baixa i grans finestrals al nivell de planta noble. L’element més destacat d’aquesta façana és la gran obertura d’accés a les cavallerisses, realitzada amb un pòrtic d’arc rebaixat.
La façana nord del conjunt del castell està presidida per la torre de l’homenatge, en la qual podem apreciar, en tres de les seves cares, grans finestrals neogòtics.
Finalment, la façana oest es caracteritza per tenir la composició volumètrica de l’escala de servei exempta, a més de tenir nombrosos finestrals, que corresponen a la planta baixa a les estances de servei i al nivell de planta noble als dormitoris.
