La torre del castell és una construcció de carreus magnificent amb murs de més de dos metres d’amplada. La zona més ben conservada és la planta baixa que, probablement, correspon a la part més antiga de la construcció i complia la funció de presó. L’espai és quasi cúbic, es tanca amb una volta lleugerament apuntada, on es pot veure les restes d’un portelló a la part superior, a través del qual es feia arribar el menjar als presoners.
La torre de l’homenatge és la part més antiga del conjunt del castell i, tot i ser original d’època medieval, va ser revestida posteriorment per tal de donar uniformitat a tot el conjunt.
La planta baixa es troba unida a aquesta torre a través de la porta que prové de la zona de cavallerisses del castell. Això no obstant, com veurem després, a nivell de planta noble aquesta torre queda exempta de la resta del castell, la qual cosa li confereix un aspecte encara més imponent i magnificent.
A la planta baixa, la torre disposa d’una única estança amb planta quadrangular, de 5,10 per 4,25 metres de costat i una amplada de murs de 2,35 metres. Aquest espai quadrat, cobert amb una volta ogival que s’aixeca uns 6,20 metres per sobre del sòl, queda il·luminat per una única finestra espitllera oberta. Una altra espitllera original, al costat oposat, es troba totalment revestida de carreus. Ambdues van ser reformades com a finestres neogòtiques a l’època de l’arquitecte Fatjó.
La torre de l’homenatge és la part més antiga del conjunt del castell i, tot i ser original d’època medieval, va ser revestida posteriorment per tal de donar uniformitat a tot el conjunt.
La planta baixa es troba unida a aquesta torre a través de la porta que prové de la zona de cavallerisses del castell. Això no obstant, com veurem després, a nivell de planta noble aquesta torre queda exempta de la resta del castell, la qual cosa li confereix un aspecte encara més imponent i magnificent.
A la planta baixa, la torre disposa d’una única estança amb planta quadrangular, de 5,10 per 4,25 metres de costat i una amplada de murs de 2,35 metres. Aquest espai quadrat, cobert amb una volta ogival que s’aixeca uns 6,20 metres per sobre del sòl, queda il·luminat per una única finestra espitllera oberta. Una altra espitllera original, al costat oposat, es troba totalment revestida de carreus. Ambdues van ser reformades com a finestres neogòtiques a l’època de l’arquitecte Fatjó.
